| 4t. Premi Llibres Anagrama de Novel·la Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d?en Dom¨nec, el pag¨s poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l?Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en qu¨ prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d?aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d?alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la superviv¨ncia, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny f¨rtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d?explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció. |
